Movie posters: de Hollywood a Ghana

Dues recomenacions del sempre interessant i sorprenent món dels cartells de cinema: (i) per una banda, la revista Premiere ha seleccionat els 25 millors cartells de la història del cinema (ho podeu disfrutar a http://www.premiere.com/best/3573/the-25-best-movie-posters-ever.html) amb obres com "La semilla del diablo", "Desayuno con diamantes", "2001", "Gilda", "Planeta Prohibido", "Vertigo"... i (ii) per altra banda, els cartells de cine que s'utilizen als ghettos de Ghanna per promocionar pel.lícules locals aixi com els blockbusters de Hollywood (podeu veure uns 40 cartells a http://www.dazeddigital.com/features/article.aspx?a=78).

It's not television, it's HBO

Amb aquest eslogan, la cadena per cable HBO va voler apostar fort per la creativitat i la qualitat. Era una aposta arriscada, basada en la búsqueda d'autors creatius, la inexistència d'autocensura i la renovació narrativa.

Fidels a aquesta filosofia, HBO s'ha convertit en un canal amb identitat pròpia i amb un conjunt de sèries que l'han convertit en un referent en el món televisiu:

- Los Soprano: Sis temporades genials que tenen el seu origen amb la creativitat de David Chase que volia realitzar una sèrie sobre la mafia on el mafiòs fos el protagonista. Refusada per diferents canals televisius, HBO va apostar per la renovació que suposava la combinació de drama familiar i relat mafiòs.

- A dos metros bajo tierra: Cinc temporades aclamades pel públic i la crítica i el resultat de la llibertat que HBO va donar al guionista d'American Beauty, Alan Ball, per tal que es posès darrera la càmera i realitzès un retrat d'una familia que dirigeix una funerària.

- Deadwood: Recreació històrica de l'evolució d'un poble sense llei del Far West a la societat urbana civilitzada: la febre d'or, la violència diària, l'arribada del telegràf, la comunitat xinesa, la participació de personatges històrics (Buffalo Bill, Calamity Jane...), etc. La recreació realista fa que sigui un western sinistre, amb diàlegs plens d'insults. De moment, ja tenim tres temporades.

- Roma: La unió de HBO i de la BBC per recrear l'imperi romà en la sèrie més cara de la història de la televisió (100 milions d'euros). Una sèrie imprescindible per la seva qualitat. Actualment ja s'està emetent la segona temporada a Estats Units.

- El séquito: Divertida comèdia de la vida d'un jove actor, i els seus amics, a Hollywood. Fresca, divertida i adictiva.

- Hermanos de sangre: Una de les meves sèries preferides. Co-produida per Steven Spielberg i Tom Hanks, és una recreació precisa de les accions de la Companyia Easy i de les relacions d'amistat entre els seus membres. A cada un dels seus capítols, s'intercalen entrevistes amb els veterans de la Companyia Easy que recorden les seves vivències i amistats durant la II Guerra Mundial. Guanyadora de sis premis Emmy.

- The Wire: Realista sèrie políciaca, obra de David Simon.

- Carnivàle: Un circ ambulant que va viatjant en l'època de la depressió americana és el marc de la lluita entre el bé i el mal. Personatges enigmàtics i interessants; realisme màgic; un disseny artístic increïble són alguns dels atractius d'una de les millors sèries del moment que, desgraciadament, no s'ha vist prorrogada després de la segona temporada.

I el millor és que el futur d'HBO ens pot deparar sèries memorables, si es confirmen les recents noticies de l'adaptació del còmic de culte "The Preacher" o, especialment, la noticia de l'adaptació dels set llibres de l'aclamada saga de literatura fantàstica "Canción de hielo y fuego" en set temporades.

El conte de Nadal d'Auggie Wren

El Nadal és protagonista o escenari de moltes pel.lícules, però, en aquests moments, el que les meves neurones (una mica perjudicades pel vi i cava d'aquests dies) em porten a la ment són imatges de la pel.lícula Smoke, de Wayne Wang, inspirada en una de les narracions més emotives ambientades en aquestes dates: el magnífic relat de Paul Auster "El conte de Nadal d'Auggie Wren".

Podeu trobar aquest conte a "Smoke and blue in the face", editat per Anagrama o bé a http://www.elangelcaido.org/relatos/200503/200503pauster.html o a http://www.letropolis.com.ar/2005/12/AUSTER.htm

Realment val la pena la seva (re)lectura, i acompanyar-la amb Smoke, una de les pel.lícules imprescindibles dels 90, amb actors de la talla de Harvey Keitel o William Hurt.

Fotografia: realitat o ficció?

Les fotografies d'Agustí Centelles de la Guerra Civil Espanyola han esdevingut icones de la nostra història, com es pot observar en la molt recomenable exposició que es pot veure sobre la seva obra aquests dies al Palau de la Virreina, a Barcelona.

De fet, un dels atractius de l'exposició consisteix en veure el negatiu complet d'una de les seves fotografies més famoses, la qual va donar la volta al món l'any 1936 per acabar convertint-se en una de les imatges més conegudes de la Guerra Civil. L'estranya aparició d'un personatge pintoresc, fins ara desaperagut en la coneguda fotografia, armat amb una pistola i sense protecció alguna, ens fa preguntar si la fotografia capta un moment autèntic i real o bé es tracta d'una recreació per inmortalitzar un moment que va viure Centelles a Barcelona.

El dubtes sobre l'autenticitat d'algunes icones fotogràfiques del fotoperiodisme bèl.lic no són noves, i de fet, envolten a algunes de les fotografies més famoses com la del petó a L'Hotel de Ville (Robert Doisneau, 1950), l'aixecament de la bandera americana a Iwo Jima a la Segona Guerra Mundial (Joe Rosenthal, 1945) o la de la mort d'un soldat republicà (Robert Capa, 1936). Segons aquestes teories, el fotògraf bèl.lic, després de viure i experimentar una vivència, opta per recrear-la, com un cineasta, per deixar constància d'aquell moment visual que ha viscut.

Si es tracta d'un moment recreat, és sorprenent l'actitud del personatge que vol aparèixer en la fotografia en un moment en que no hi ha risc per la seva vida. Però si es tracta d'un moment autèntic, encara és més sorprenent la seva actitud, buscant les bales de l'enemic. Sigui d'una manera o d'una altra, segurament mai ho sabrem però si podem estar segurs, una vegada més, de la capacitat per suggerir i interrogar-nos de la fotografia.

Millors sèries del 2006 segons l'AFI

L'American Film Institute acaba d'anunciar la seva selecció de millors sèries de l'any 2006:

- Galactica, estrella de combate. La millor sèrie del 2005 segons Time Magazine o la revista Rolling Stone continua el seu èxit aquest 2006, convertint-se en una de les millors sèries de ciencia-ficció.

- Dexter. La nova sèrie de la cadena Showtime s'ha convertit en una de les sensacions de la temporada, seguint els passos de Dexter Morgan, un forense amb instints homicides que canalitza atrapant criminals.

- Elizabeth I. Minisèrie de HBO amb l'actriu Helen Mirren.

- Friday Night Lights. L'aposta de la NBC per aquesta sèrie sobre un entrenador de fútbol americà en l'institut d'un poble ha estat acollida amb excel.lents crítiques.

- Heroes. Superherois en situacions quotidianes en una de les sèries més aclamades d'aquest 2006.

- The Office. La versió americana de la sitcom anglesa del mateix títol ha estat una de les sèries de comèdia de l'any.

- South Park. South Park, en les últimes temporades, s'està recuperant de les crítiques negatives rebudes.

- 24. La cinquena temporada de 24 continua arrassant crítica i comercialment.

- El ala oeste de la Casa Blanca. La sèrie de política ficció d'Aaron Sorkin s'està convertint en una de les sèries més premiades de la televisió.

- The wire, bajo escucha. Genial sèrie de HBO que recrea de forma realista, en cada temporada, la investigació policial d'un cas.

Let's ride!

Després de disfrutar d'una jornada de mountain bike, o mentre esperem a que arribi el moment per tornar a agafar la mtt, val la pena deixar-se atrapar per ROAM, magnífic dvd de la gent de The Collective, que ens trasllada tota l'espectacularitat del mountain bike a través d'escenaris increïbles (Mohab, Marroc, Praga, Sun Valley...), amb una gran inventiva darrera la càmara. Imprescindibles pels addictes a la mtt i altament recomenable per tots aquells que es volguin deixar seduir per les seves imatges i música.

Més informació a www.www.thecollectivefilm.com/roam/index_roam.html

Always look at the bright side of life

Com diu la genial cançó dels Monty Python a La vida de Brian, "always look at the bright side of life". D'aquesta manera, qui va decidir batejar el correu publicitari no sol.licitat com a "spam", a més de ser un seguidor dels Monty Python, segurament també compartia la filosofia d'aquesta cançó.

En efecte, el "spam" és carn de porc enllaunada amb espècies que protagonitza un sketch dels Monty Python on la cambrera d'un restaurant descriu els plats que hi han en el menú i tots tenen spam. Tot i que el client no li agrada el "spam", no pot evitar que li serveixin un plat sense "spam", tal com succeix amb el correu electrònic massiu no sol.licitat.

Bigger than sport

En els últims dies han caigut per les meves mans (millor dit, pels meus ulls) dos grans documentals ("Hoop Dreams" i "Murderball"), que, tot i partir d'una premisa esportiva, aconsegueixen trascendir la narració purament esportiva per retratar magníficament diferents aspectes de la vida.

"Hoop Dreams" és el fruit d'un gran esforç de realització, en el seguiment de cinc anys de la vida dels joves William Gates i Arthur Agee amb uns trets comuns: són negres, són pobres i tenen un mateix somni, triomfar a la NBA. Durant les tres (sí, tres, però es fan curtes!) hores del documental, l'espectador queda atrapat per la interrelació estreta entre el bàsquet (passió per l'esport; maduresa; encerts i fracasos esportius; eufòria i decepció...) i la vida (la lluita per sortir de la pobresa; l' evolució dels protagonistes; les pressions familiars; l'entorn marginat de Chicago; la voluntat i adversitat en els somnis...). En definitiva, un inmens documental, aclamat pel públic, per la crítica (considerada una de les millors pel.licules dels 90) i per directors com Martin Scorsese i que, desgraciadament, no es troba per les nostres terres (però es pot aconseguir una magnifica edició a USA per part de Criterion Collection).



"Murderball", per la seva banda, mitjançant una premisa impactant (documenta el "murderball" o rugby sobre cadires de rodes practicat per jugadors tetraplèjics amb diferents graus d'invalidesa) mostra com, a través de l'esport i la competitivitat, persones que han quedat tetraplèjiques tornen a creure en si mateixos; com es volquen i vieuen intensament l'esport...Com exposa un dels protagonistes, Mark Zupan, a joves que han patit accidents amb la motocicleta o a joves ferits a la guerra de l'Irak: "It's kind of interesting because I've done more in a chair than I did able-bodied. Don't let this thing limit you from doing anything you want."

En definitiva, doncs, dos grans documentals, essencials pels amants dels esports però també pels amants del bon cinema i per obres que retraten i et permeten reflexionar sobre la vida.

Be water, my friend

Empty your mind. Be formless, shapeless, like water. You put water into a bottle, it becomes the bottle, you put into a teapot, it becomes the teapot. Water can flow or it can crash. Be water, my friend.

De nou BMW aconsegueix crear un anunci que atrapa l'espectador, aprofitant el magnetisme de Bruce Lee en una famosa frase que forma part de la única entrevista que Bruce Lee va concedir en anglès, gravada a Hong Kong el 9 de desembre de 1971 pel periodista canadenc Pierre Berton.

Absolut Monday

3, 2, 1...

Let's go! Inici del blog! Si fos una película, introduïria uns bons títols de crèdit, però les coses són les que són i per tant em limitaré a incloure alguna de les obres d'un dels grans renovadors dels títols de crèdit: Kyle Cooper.

Els títols de crèdit de Kyle Cooper són, en si mateixos, petites grans obres mestres, que reflecteixen creativitat, planificació, gust barroc, sentit del montatge i una renovació de la tipografia (no m'estranya que, de petit, li encantés agafar el diccionari, escollir una paraula a l'atzar i fer-la amb una tipografia que representés el sentit d'aquella paraula).

1-. Seven (títols de crèdits barrocs que permeten presentar a un assassí que no veurem fins al final del film)-.





2-. Island of Dr. Moreau (la tipografía és com el d'un cos d'animal en transformació)-.







3-. Spider-man-.




4-. Band of brothers (genials títols de crèdits per a una de les millors sèries de la història de la televió).




Conclusió: resulta imperdonable, doncs, arribar tard a una sala de cine. A més de perdre'ns una petita obra magistral, defraudaríem a mestres del setè art com Otto Preminger i Saul Bass que, amb la projecció de "L'home del braç d'or", van exigir per primera vegada que els títols de crèdit es projectessin quan tothom estigués a la sala i a les fosques.

Banksy i l'art de la provocació

Després de llegir, fa unes setmanes, la notícia de la nova actuació de Banksy (alterant les fotografies de 500 Cds de Paris Hilton), no està de més recordar una petita mostra de les actuacions provocatives d'aquest artista del graffiti:

1-. Introducció d'un ninot a tamany real d'un presoner de Guantánamo a Disneylandia-.



2-. Pintar el mur que separa Israel i Palestina-.




3-. Pintar un graffiti a Bristol que va despertar tot un debat a la ciutat-.




4-. Introduir al British Museum una falsa peça de l'etapa prehistòrica on apareix un carro de supermercat (i va estar-hi tres dies abans que el retiressin!)-.




5-. Introduir falses pintures als museus més importants del món-.



I 6-. Construcció d'una cabina de telèfon "assassinada" en ple Soho londinenc...



Continuarà...