HungryEyes

22.11.06

Always look at the bright side of life




Com diu la genial cançó dels Monty Python a La vida de Brian, "always look at the bright side of life". D'aquesta manera, qui va decidir batejar el correu publicitari no sol.licitat com a "spam", a més de ser un seguidor dels Monty Python, segurament també compartia la filosofia d'aquesta cançó.

En efecte, el "spam" és carn de porc enllaunada amb espècies que protagonitza un sketch dels Monty Python on la cambrera d'un restaurant descriu els plats que hi han en el menú i tots tenen spam. Tot i que el client no li agrada el "spam", no pot evitar que li serveixin un plat sense "spam", tal com succeix amb el correu electrònic massiu no sol.licitat.

7.11.06

Bigger than sport



En els últims dies han caigut per les meves mans (millor dit, pels meus ulls) dos grans documentals ("Hoop Dreams" i "Murderball"), que, tot i partir d'una premisa esportiva, aconsegueixen trascendir la narració purament esportiva per retratar magníficament diferents aspectes de la vida.

"Hoop Dreams" és el fruit d'un gran esforç de realització, en el seguiment de cinc anys de la vida dels joves William Gates i Arthur Agee amb uns trets comuns: són negres, són pobres i tenen un mateix somni, triomfar a la NBA. Durant les tres (sí, tres, però es fan curtes!) hores del documental, l'espectador queda atrapat per la interrelació estreta entre el bàsquet (passió per l'esport; maduresa; encerts i fracasos esportius; eufòria i decepció...) i la vida (la lluita per sortir de la pobresa; l' evolució dels protagonistes; les pressions familiars; l'entorn marginat de Chicago; la voluntat i adversitat en els somnis...). En definitiva, un inmens documental, aclamat pel públic, per la crítica (considerada una de les millors pel.licules dels 90) i per directors com Martin Scorsese i que, desgraciadament, no es troba per les nostres terres (però es pot aconseguir una magnifica edició a USA per part de Criterion Collection).



"Murderball", per la seva banda, mitjançant una premisa impactant (documenta el "murderball" o rugby sobre cadires de rodes practicat per jugadors tetraplèjics amb diferents graus d'invalidesa) mostra com, a través de l'esport i la competitivitat, persones que han quedat tetraplèjiques tornen a creure en si mateixos; com es volquen i vieuen intensament l'esport...Com exposa un dels protagonistes, Mark Zupan, a joves que han patit accidents amb la motocicleta o a joves ferits a la guerra de l'Irak: "It's kind of interesting because I've done more in a chair than I did able-bodied. Don't let this thing limit you from doing anything you want."

En definitiva, doncs, dos grans documentals, essencials pels amants dels esports però també pels amants del bon cinema i per obres que retraten i et permeten reflexionar sobre la vida.

3.11.06

Be water, my friend





Empty your mind. Be formless, shapeless, like water. You put water into a bottle, it becomes the bottle, you put into a teapot, it becomes the teapot. Water can flow or it can crash. Be water, my friend.


De nou BMW aconsegueix crear un anunci que atrapa l'espectador, aprofitant el magnetisme de Bruce Lee en una famosa frase que forma part de la única entrevista que Bruce Lee va concedir en anglès, gravada a Hong Kong el 9 de desembre de 1971 pel periodista canadenc Pierre Berton.