Les fotografies d'Agustí Centelles de la Guerra Civil Espanyola han esdevingut icones de la nostra història, com es pot observar en la molt recomenable exposició que es pot veure sobre la seva obra aquests dies al Palau de la Virreina, a Barcelona.
De fet, un dels atractius de l'exposició consisteix en veure el negatiu complet d'una de les seves fotografies més famoses, la qual va donar la volta al món l'any 1936 per acabar convertint-se en una de les imatges més conegudes de la Guerra Civil. L'estranya aparició d'un personatge pintoresc, fins ara desaperagut en la coneguda fotografia, armat amb una pistola i sense protecció alguna, ens fa preguntar si la fotografia capta un moment autèntic i real o bé es tracta d'una recreació per inmortalitzar un moment que va viure Centelles a Barcelona.
El dubtes sobre l'autenticitat d'algunes icones fotogràfiques del fotoperiodisme bèl.lic no són noves, i de fet, envolten a algunes de les fotografies més famoses com la del petó a L'Hotel de Ville (Robert Doisneau, 1950), l'aixecament de la bandera americana a Iwo Jima a la Segona Guerra Mundial (Joe Rosenthal, 1945) o la de la mort d'un soldat republicà (Robert Capa, 1936). Segons aquestes teories, el fotògraf bèl.lic, després de viure i experimentar una vivència, opta per recrear-la, com un cineasta, per deixar constància d'aquell moment visual que ha viscut.
Si es tracta d'un moment recreat, és sorprenent l'actitud del personatge que vol aparèixer en la fotografia en un moment en que no hi ha risc per la seva vida. Però si es tracta d'un moment autèntic, encara és més sorprenent la seva actitud, buscant les bales de l'enemic. Sigui d'una manera o d'una altra, segurament mai ho sabrem però si podem estar segurs, una vegada més, de la capacitat per suggerir i interrogar-nos de la fotografia.
